diumenge, 1 de febrer del 2015

Educació Oberta

En la última sessió de classe se'ns va parlar sobre les llicències i la importància de la Educació Oberta.
Així doncs, tots els alumnes vam entrar a la pàgina de Creative Commons i vam triar la llicència que s'adequava més a les nostres necessitats. He de confessar que em va costar fer la tria, però em va ajudar recordar una de les primeres sessions de Processos i Contextos que va ser molt enriquidora per a mi. Na Gemma, la professora, em va preguntar (i no la vull citar textualment perquè no en record les paraules exactes, però això és el que recordo i vaig entendre) perquè penjar (alguna cosa) a Internet si no volia que ho llegís ningú? La classe va derivar a les xarxes socials i els adolescents: se'ls ha d'educar a que entenguin les repercusions que comporten les seves accions. Els joves han de ser conscients i si s'avergonyeixen de les seves fotos en bikini, per exemple, idò que no les comparteixin amb tothom.
Allò em va fer reflexionar MOLTÍSSIM. Tant, que encara no m'he acabat de posicionar...

Imatge Creative Commons extra de Creative Commons
La llicència que he escollit és una de les menys restrictives. M'he decantat per aquesta llicència per coherència amb el tipus d'informació que comparteixo en aquest blog.

Sota aquesta llicència bàsicament hi imperen dues restriccions o normes. La primera és que qui utilitzi algun fragment del que he escrit em citi. En segon lloc és que ningú s'enriqueixi a costa del que he escrit. Vaja, que el meu blog no és per fer-hi negoci sinó per fer el seguiment d'unes assignatures del màster.
Ara bé, per a la mateixa regla de tres hauria pogut posar la més restrictiva i no ho he fet. Com ja he dit la veritat és que ni tinc una idea clara al respecte pel que fa a aquest tema. Per una part, com a usuària m'agrada poder accedir per tot arreu i no trobar-me límits a l'hora d'obrir documents i llegir. Per a aquest punt les llicències obertes poc restrictives crec que són molt positives però pel que fa a la part que repercuteix al creador, a l'autor, ja no ho tinc tan clar. Si jo creés un document i tingués opció de rebre diners per ell crec que ho preferiria així. Com ja he dit no és el cas d'aquest blog però sí si parlem en aspectes generals. 


Una foto publicada por @laiafontanet el
No sé fins quin punt la llicència oberta mira a favor dels autors. Se suposa que t'han de citar i això és el màxim que un fa, si aprofiten part del que un ha escrit han de dir d'on han extret la font. Això és el mateix que succeeix amb les bibliografies amb documents que no tenen llicència oberta. On és la diferència? En no pagar potser? La veritat és que és un tema que em genera moltes intrigues i m'interessa però que alhora, quant més hi reflexiono més incògnites tinc al respecte. Crec que és interessant i important que la informació circuli i es complementi i per a això inculcar la cultura "en obert" és un camí molt pràctic i que crec que és recomanable. Inculcar la cultura "en obert" però, ha de significar inculcar els valors de no plagiar, de citar, d'observar que les fonts que cites tinguin els permisos adients per a ser citades, etc. Ho veig com una bola de neu que costa avall va baixant baixant baixant i fent-se cada cop, més gran. I així és com crec que ha de ser la llicència oberta, cada cop més circulada i amb una quantitat de material més gran també. 

Al darrere de tot això és quan hi veig després la tasca d'escriptors, d'investigadors que publiquen llibres, d'editorials i de més gent d'aquest sector que no conec gaire. Penso que tal vegada una cosa pot fer competència a l'altra i si es popularitza massa el "creative commons" o la "llicència oberta" pugui malmetre el negoci i el lloc de feina d'aquestes persones. Tal vegada la millor opció seria arribar a una mena d'equilibri entre les dues parts, a aconseguir que una complementi l'altra de manera recíproca: que pugui fer-se un estudi amb material amb llicència oberta exclusivament i que, al mateix temps sigui possible fer un treball semblant amb material tradicional, amb material que surt de les editorials i que, si es desitja, tant un com l'altre pugui complementar-se. Al final la informació és informació i si està ben trobada i està escrita amb seny tota és bona sempre que s'hi actuï de forma responsable. 

Foto extreta de https://flic.kr/p/e8Biky
És a dir, i així ja faig una petita conclusió, tot plegat hauria de poder ser combinable i complementable. Hauria d'inculcar-se més la cultura de les llicències obertes, del compartir per compartir i estar al marge de les grans empreses i tot aquest costat més "indie" de la recerca científica i educativa. A tot això, però, li vull afegir que a hores d'ara no crec que faci gaire ús d'aquestes llicències, més que res perquè la tasca d'investigar i/o escriure, ara mateix no crec que sigui la via que segueixi en un futur proper.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada