Es va crear el terme de
competència per intentar resoldre aquells problemes quotidians un
cop es tenien uns coneixements però que no es sabien aplicar.
S'havia vist que els estudiants universitaris, un cop acabats els
seus estudis, sabien molts coneixements però no eren capaços de
resoldre problemes de la seva matèria un cop entrats al món
laboral.
Així doncs, nasqué el
terme de competència per solucionar aquest greu problema
d'aprenentatge. Calia una metodologia que ensenyés uns certs conceptes però que alhora ensenyés uns procediments i unes actituds
que servissin per interioritzar aquests coneixements; poder-los
aplicar un cop sorgís un problema i es pogués resoldre de forma competent.
 |
| Font: http://goo.gl/B6L7Xg |
Després de veure la
conferència d'Antoni Zabala, queda molt més clar el
que vol dir una competència. Per que tots entenguéssim aquesta
nova metodologia d'ensenyament i aprenentatge, ens feu referència a
la gastronomia més senzilla; ens exemplificà el terme de les
competències a través d'una truita francesa.
Per fer una truita
francesa s'han de dominar uns coneixements, tals com:
- Conceptes: saber què és una truita (per no fer un “revoltillo”, per exemple).
- Procediments: saber quins són els components (ingredients) d'una truita francesa.
- Actitud: per fer-la tal com l'espera el comensal (dauradeta, crueta, etc).
Així doncs, les
competències no són contraries als coneixements, ja que a la que
falla una pota, no és possible ser competent.
Un cop explicat l'exemple
de la truita francesa és més fàcil definir el que vol dir una
competència:
Una competència ha de subministrar el coneixement suficient com per fer front a una situació diversa de forma eficaç en un context determinat i de forma integral (3 potes: actitud, habilitat i coneixement).
Per aprendre competències
és necessari experimentar amb el “prova-error” i s'ha de fer des
de ben petits ja que el saber fer és inherent a les
competències.
Com s'explica en el
capítol 7 del llibre d'en Zabala (11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias), ensenyar
competències implica usar formes d'aprenentatge consistents a donar
resposta a situacions, conflictes i problemes propers en la vida
real. Com que és impossible saber quin futur hauran d'encarar els
nostres alumnes, haurem de triar uns coneixements a ensenyar que els
puguin ser significatius i funcionals (han d'entendre perquè se'ls
ensenya el que els ensenyem; és més fàcil entendre una equació de
segon grau si se sap que pot ajudar a representar les corbes sinuoses
i voluptuoses de n'Angelina Jolie). També se'ls ha d'ensenyar
coneixements que siguin motivadors i que facin sentir als alumnes que
han guanyat coneixements, que ha valgut la pena l'esforç.
Crec però, que per poder aplicar tot això caldria una revisió del currículum actual, ja que no s'ajusta mica amb el que proposa Zabala. En la entrada de la setmana passada ja s'hi feia una mica de reflexió al respecte. Considero que el currículum hauria de ser més flexible per tal de donar més llibertat al professor per poder aplicar les competències. En la meva opinió un bon professor que ensenyi per competències necessita molta creativitat ja que els alumnes necessiten innovació per aconseguir motivació.
Crec però, que per poder aplicar tot això caldria una revisió del currículum actual, ja que no s'ajusta mica amb el que proposa Zabala. En la entrada de la setmana passada ja s'hi feia una mica de reflexió al respecte. Considero que el currículum hauria de ser més flexible per tal de donar més llibertat al professor per poder aplicar les competències. En la meva opinió un bon professor que ensenyi per competències necessita molta creativitat ja que els alumnes necessiten innovació per aconseguir motivació.
A més a més, seria molt
important revisar la complexitat del que s'ensenya. Normalment als
alumnes se'ls plantegen problemes senzills del tipus: amb la fórmula
de la velocitat (v=x/t), troba quant temps trigarà el cotxe a
arribar a la Savina (10km) si va a 90km/h. Els alumnes s'han de
limitar a aïllar la incògnita que se'ls demana i ja tenen el
problema resolt. Quan se'ls demana, però, que completin les proves
PISA ja l'hem liat, no saben comprendre un problema complex perquè
tot el que havien fet no s'adequava a les competències que havien
d'assolir per ser competents. Així doncs, el problema no només és
com s'ensenya sinó també el què s'ensenya. Hem de partir de
problemes complexos per a que siguin capaços de resoldre'ls.
 |
| Exemple de Cooperació Font: http://goo.gl/Y8lm8W |
Personalment, per ajudar
a introduir la complexitat, crec que seria molt important introduir a
les aules tècniques de treball col·laboratiu (treball en equip a
través de projectes, convivint amb anàlisi de casos, investigacions
del medi, etc., i finalment amb intervencions expositives
convencionals, per a que un dels grups exposés les seves troballes a
la resta de grups).
Aquest tipus de tècniques
són molt útils per valorar els alumnes segons les seves capacitats
ja que s'ha de tenir en compte el punt personal de partida i el
procés que han sofert per arribar al punt final d'aprenentatge. A
més a més, aquest tipus de metodologies són molt pràctiques per
organitzar de forma social l'aula, ja que dóna la possibilitat de
formar equips heterogenis on es fomenti el diàleg i es realitzin
exercicis a diferents nivells on es puguin adaptar a les necessitats
de tots els alumnes, per a aquells que tinguin un ritme
d'aprenentatge més lent.
Bibliografia:
- Zabala i Arnau (2009). 11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias. Barcelona: Graó Capítols 7-10
- BELINCHÓN ROMO, M. R.; DE DIEGO ÁLVAREZ, D.; VELASCO GONZÁLEZ, M. Nuevas metodologías docentes aplicadas en el aula. El aprendizaje cooperativo y el aprendizaje colaborativo: el trabajo en grupo. Universitat d'Estiu de la Universitat de Girona, 2011
- PUJOLÀS MASET, Pere. El aprendizaje cooperativo: algunas ideas prácticas. Universitat de Vic, 2003
Molt bona entrada Laia,
ResponEliminaEstic totalment d’acord amb tot el que has dit, ha quedat tot molt ben explicat.
I com bé dius... el problema dels exàmens PISA, és això, que fan les preguntes de manera complexa i potser en l’educació fins ara, sempre s’han plantejat problemes senzills, per això dels nefastos resultats a les proves PISA. S’han d’analitzar situacions complexes en comptes de senzilles, donar als alumnes més informació de la necessària, per a què així ells puguin analitzar la informació i relacionar.
Respecte a el que dius del currículum, és totalment cert, ja sabem de la problemàtica que és, i clar, la resposta a l’ensenyament de les competències no és afegir continguts sinó que és metodològica, el problema no és ensenyar més coses sinó com s’ensenyen. I com bé dius partir de situacions significatives i funcionals, que tinguin un enfocament globalitzador (que es parteixi d’una situació real), ja que a més, de segur que motivarà més a l’alumnat i serà molt més del seu interès si ho poden relacionar amb la seva vida diària, sobretot quan són adolescents, que com vàrem veure a l’assignatura de “alumnat de secundària”, per a què no tinguin aquest refús cap a l’escola, és necessari que algunes de les coses que ensenyem tingui relació en les seves vides i què trobin respostes a les seves incògnites.
Però bé... com diu en Zabala (2007), l’objectiu és anar fent el camí, on cada vegada ensenyem més a ser competents.